Aqüeducte de San Lázaro

Aqüeducte de San Lázaro
Imatge procedent de extremaduraturistica.es

Història

Aquest aqüeducte data de mitjans del segle I o II. És probable que es realitçàs en dues èpoques, donada la diferència constructiva entre els dos pisos. També es pensa que la seva cronologia

sigui anterior i que realment dati de l’època augustiana.

Juntament amb l’aqüeducte de Los Milagros, assortia d’aigua la ciutat d’Emerita Agusta, conduïnt aigua al llarg d’una distància de 1 km, fins a l’Amfiteatre i al Fòrum Municipal, per sobre el riu Albarregas.

Dimensions i descripció

De tot l’aqüeducte que suportava la conducció al seu pas per sobre el riu Albarregas sols en queden tres pilars amb dos dels seus arcs d’unió, la resta forma part de la reconstrucció a tres

altures que es dugué a terme al segle XVI. Per a la seva realització s’utilitzaren molts dels carreus de l’aqüeducte romà, deixant-lo pràcticament destruït.

Aquests tres pilars conservats són de planta rectangular (2’50 x 1’90 m), i amb contraforts, per reforçar l’estructura.

Al primer pis trobem dos arcs de mig punt amb onze dovelles cada

un. Els carreus dels pilars són encoixinats de nou fileres, que contrasten amb els de la següent altura. Aquest primer pis acaba en una cornisa.

El pis superior de la construcció és de carreus plans amb fileres horitzontals de maons intercalats, així, trobem una combinació de materials. Si al primer pis trobem que els pilars són de planta

rectangular, en aquest seran pilars de planta cruciforme inscrita a la planta dels pilars inferiors.

Originalment cobriria una longitud de 1000 m., desembocant en dos llocs diferents: un a un dipòsit d’aigües limàries de l’amfiteatre i l’altre cap al fòrum de la ciutat.

Al segle XVIII s’obrí un estret arc a la part inferior de la construcció amb la finalitat de facilitar el pas.

Curiositats

Es curiosa la descoberta que recentment es va fer a la part inferior de l’aqüeducte quan s’obria un nou arc peatonal. Aquesta descoberta consisteix en la troballa de dos canals, un de plom i un altre de ceràmica a l’interior de la construcció.

Visita

Actualment es troba situat a una zona enjardinada que facilita la visita. A més, es troba proper a altres monuments com el Circ Romà i la Cripta de Santa Eulàlia.

Situació de l'aqüeducte

Mostra un mapa més gran

Imatges

extremaduraturistica.es

Bibliografia

FERNÁNDEZ CASADO, C., Acueductos romanos en España, Doce calles, 2008.
FERNÁNDEZ CASADO, C., Ingenieria hidráulica romana, Ed. Turner, Madrid, 1983.

WARD-PERKINS, J.B., Arquitectura romana, Aguilar, Madrid, 1976.